La nostra banda sonora

“Cuentan que hace ya algún tiempo, si de noche ves el cielo, notarás que algo cambió…”, així comença la cançó ‘Xana’ que el músic Joan Dausà va compondre després de conèixer els pares de la nena.

“Em van explicar que a la Xana li agradaven molt les meves cançons, especialment ‘La gran eufòria’. Ens vam trobar uns quants cops i es va generar tanta complicitat entre els pares de la Xana i la meva dona, l’Eli, i jo que vaig sentir la necessitat d’escriure una cançó i enviar-la a l’Elena i en Luis”, explica el músic. I així va ser com va néixer ‘Xana’, una cançó que “pretén ser una abraçada nostàlgica que et faci somriure, que anhela provocar aquest viatge amb la Xana cap al cel per tenir-la sempre present”. Un viatge durant el qual la Xana està acompanyada per les seves amigues en forma d’estrelles, i galopa per una constel·lació que dibuixa un cavall, que era una de les seves passions. I també va amb l’estrella polar, que és la que brilla més i que assenyala el nord, el rumb a seguir.
XANA, de Joan Dausà

Cuentan que hace ya algún tiempo
si de noche ves el cielo
notarás que algo cambió.
Y cuentan que una luz brilló de nuevo,
tocando a Casiopea, cerca de la Osa Menor
y junto a ella brillan nueve estrellas más
y si trazas una línea te parecerá
ver una niña y un caballo galopando
en la inmensidad.
Y cuentan que en medio del silencio
cuando calla el universo
puedes llegar a escuchar
como ríe y se duerme con un cuento
y la cubre y le da un beso
la estrella polar.
Y junto a ella brillan nueve estrellas más
y si trazas una línea te parecerá
ver una niña y un caballo galopando
en la inmensidad.
y junto a ella brillan nueve estrellas más
y si trazas una línea te parecerá
ver una niña y un caballo galopando
en la inmensidad.
Y las estrellas le llaman,
las estrellas le llaman, Xana…, Xana…
las estrellas le llaman, Xana…, Xana…